Guixes versos amb veu de pissarrí
i els declames amb tremp, amic Vicenç,
tu, tan devot de mossegar mossens
i de fer lliga amb ells, mig clandestí.
Quan els diumenges véns al cafetí
amb parracs de sermó i tufet d’encens,
repasses i retalles tot el cens
i ens rimes ¡ai de mi! amb ¡qui el va parir!
Per mor del consonant cases sant Men-
na ens valgui amb una paia com un tren,
i fots pits i mugrons als dels Montgrins.
I tan intens és el furor que et pren
que, si sortint te’ns entrebanques, fins
caus escales avall a rodolins.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada