Forum Babelicum

–Achtung! –gritó el docente–. ¿Por qué escurres
el bulto, Matabosch? ¿Es mala fede?
Comprime flatum uocis y concede
que el Sturm und Drang es óbice a que curres.

Ya dijo un valenciano que les burres
sols giten brams, os lo remacho adrede.
Parad mientes: Mors aequo pulsat pede
tabernas pauperum regumque turres.

Si allego eppur si mouve, honny soit
qui mal y pense, y en culpa no está incurso
si es kalòs kagathòs y comme il faut.

Come on, mi buen alumno Romañá,
reduc in pauca uerba mi discurso.
–Much ado about nothing –le espetó.

Lliçó magistral

«Diu Jaime Balmes, d’acendrat criteri,
al glosant-se la culpa original,
qu’en lo profond del cor de cada cual
arraiga un fort apego al adulteri.

»No os enrigueu, que parlo mol en seri:
pecat nefando es, i addhuc bestial,
gosar, fora del víncul conyugal,
cuansevol tipo de plaher veneri.

»Deu hens ha pertrechat d’orga viril
pera fer pis...» I aquí ja perdo el fil,
perquè com més s’embranca més s’embrolla.

Bé: davant d’una prosa tan subtil,
fa de mal dir si això són trets d’estil
o si escriu amb la pixa, el pare Ampolla.

Adoració nocturna

En honor del Jaume Dolent.

Revestit d’ornaments de gran diada
(bàcul i mitra i capa pluvial),
el purpurat contempla la sagrada
forma, estesa entre el pixis i el graal.

Sense els acords de l’organista, s’ha de
compondre ell sol els cors del Parsifal
i imaginar, enmig d’atuells de jade,
un àgape on és l’únic comensal.

Transit d’un místic pensament devot,
cau de genolls al caire de l’espona
i, allargant tots dos braços tant com pot,

l’amoixa, la palpeja, l’agarbona,
sospira, bleixa, es treu el cigalot
i l’hi entafora als nítols de la xona.

Per fi, com que no està per grans distinguos,
el desenforna, s’arrupeix i –¡jo et

fot!– me li fa, fervent, un cunnilingus.

Gramàtica i realitat

Mossèn Reguant predica. Exemple. Ve-li
aquí un subjecte (el tal mossèn Reguant)
i un predicat (predica) que el que fan
és pintar un cas tan cert com «quando celi».

També pot ser que el predicat reveli
quin predicot amolla, mitjançant
un complement d’objecte. Té, per tant,
Mossèn Reguant predica l’evangeli.

Tot, pura teoria, ¿oi que m’entén?
Pel mateix preu, sense cometre disba-
rats en el camp sintàctic, igualment

puc dir Tinc un sopar amb Píram i Tisbe,
o bé Entraré de meuca en un convent,
o, si convé, Sóc la barram del bisbe.

Extra naturale vas

A los obispos españoles, la carcundia.

Como usted sabe, el dulce de castaña
a nadie amarga, ni aun al más gazmoño;
por eso, cada cual se las apaña
para ponerse a tiro de un buen coño.

Por no apechar con sida ni hembra huraña,
voy a un cañaveral y, nada ñoño,
me solazo a mi gusto con la caña
de más tierno follaje y lindo moño.

Visto lo cual, bien puede usted con saña
llamarme viejo verde, ruin bisoño,
desgarrador de virgos de cañuto,

fogoso de verano en pleno otoño
o lo que quiera, que yo ya ejecuto
la renuncia al condón u otra artimaña.

Y si, pese a mi sino disoluto,
me premiara el Señor con un retoño,
táchelo Su Bondad de hijo de puto.