En honor del Jaume Dolent.
Revestit d’ornaments de gran diada
(bàcul i mitra i capa pluvial),
el purpurat contempla la sagrada
forma, estesa entre el pixis i el graal.
Sense els acords de l’organista, s’ha de
compondre ell sol els cors del Parsifal
i imaginar, enmig d’atuells de jade,
un àgape on és l’únic comensal.
Transit d’un místic pensament devot,
cau de genolls al caire de l’espona
i, allargant tots dos braços tant com pot,
l’amoixa, la palpeja, l’agarbona,
sospira, bleixa, es treu el cigalot
i l’hi entafora als nítols de la xona.
Per fi, com que no està per grans distinguos,
el desenforna, s’arrupeix i –¡jo et
Revestit d’ornaments de gran diada
(bàcul i mitra i capa pluvial),
el purpurat contempla la sagrada
forma, estesa entre el pixis i el graal.
Sense els acords de l’organista, s’ha de
compondre ell sol els cors del Parsifal
i imaginar, enmig d’atuells de jade,
un àgape on és l’únic comensal.
Transit d’un místic pensament devot,
cau de genolls al caire de l’espona
i, allargant tots dos braços tant com pot,
l’amoixa, la palpeja, l’agarbona,
sospira, bleixa, es treu el cigalot
i l’hi entafora als nítols de la xona.
Per fi, com que no està per grans distinguos,
el desenforna, s’arrupeix i –¡jo et
fot!– me li fa, fervent, un cunnilingus.
2 comentaris:
Collons! Doncs tens raó! No hi havia caigut!
¿Ho veus, home? I, a propòsit del celícola, si mires per You Tube com la Carla Bruni canta la "Fernande" de Brassens, suposo que hi xalaràs.
Publica un comentari a l'entrada