Fabulació

Escrita durant una estada a Menorca.

El Joantoni Martines
ha anat a la Martinica
amb un parell de botines
i una nineta bonica.

S’ha endut una fotralada
de llibres de tom i llom,
des de La branca daurada
fins a Les virtuts del rom.

Es fa una coa a la barba,
obre en canal una boa,
quatre escarbatons escarba
i ho cou a la barbacoa.

A les nou se’n va a fer nones,
nonetes amb la Nonon,
que perquè ell no pensi en dones
me li canta la non-non.

Sent un llop de mar de marca,
d’aquells de som i serem,
somia que pren la barca,
perquè és del ram del rem.

S’embarca ben mar enfora
per fer immersions amb bus,
ja que, si aparca a la vora
de platja, hi ha molt parrús.

En repòs, ja lluny de brega,
ara que res no l’hi priva,
s’imagina que navega
pel curs del Sena-Caribe.

I somia en Déu do maina
i en l’arcàngel sant Miquel,
i veu la casta Susaina
banyant-se coberta amb vel.

Somia que és un pirata
que, tot i anar pota-ranc,
com que al mar es deshidrata
ha d’obtenir rom de franc.

Havent fet curt de quebeures,
se’n va a Cuba a omplir els aljubs,
a fi i efecte de treure’s
la set fent uns quants xarrups.

Porta al muscle dret un lloro
que li canta en bon llatí
“Per tu mamo” i “Per tu ploro”
(perquè és principatí).

I amb un gran cal·lidoscopi
contempla amb l’ull de vellut
mil nits de narguil i d’opi
i una de torna a Beirut.

Pro quan li toca a matines
el podrit despertador,
el Joantoni Martines
té un ensurt que Déu n’hi do:

es desperta amb fort poagre,
amb cert regust d’herbacol
i una mica de coragre.
I és que el rom era Pujol.